segunda-feira, 18 de junho de 2012

LA TERRA I LES CAMPANES

FOU LA TERRA PORTADA,
fang matern al teu fang aplegat,
amb els lírics llorers,
al cementeri de Padrón ungits
per l'amor i el dolor de Rosalía...
santa estrofa primera d'aquest plany.

Per compondre les altres,
sonant per una mà de Sud a Nord,
totes les campanes de les esglésies,
que per tothom retrunyen,
i també se sentiran per la fosca,
no recullen en el coral de bronze
la mesura del nostre desconhort.

Per tu, Daniel, a més dels campanars,
senyalers de la mort empadronada,
han de sonar, de la vida, accents nous;
han de sonar les cordes dels esp'rits,
els metalls de les cosas;
de les coses,
on els homes deixen en esquinçalls
els esquinçalls de l'ànima.


Do libro PRANTO MATRICIAL de V. Paz-Andrade
Tradución de Francesc Vallverdú

Sem comentários:

Enviar um comentário