LA TERRA I LES CAMPANES

FOU LA TERRA PORTADA,

fang matern al teu fang aplegat,

amb els lírics llorers,

al cementeri de Padrón ungits

per l'amor i el dolor de Rosalía...

santa estrofa primera d'aquest plany.

Per compondre les altres,

sonant per una mà de Sud a Nord,

totes les campanes de les esglésies,

que per tothom retrunyen,

i també se sentiran per la fosca,

no recullen en el coral de bronze

la mesura del nostre desconhort.

Per tu, Daniel, a més dels campanars,

senyalers de la mort empadronada,

han de sonar, de la vida, accents nous;

han de sonar les cordes dels esp'rits,

els metalls de les cosas;

de les coses,

on els homes deixen en esquinçalls

els esquinçalls de l'ànima.

Do libro PRANTO MATRICIAL de V. Paz-Andrade

Tradución de Francesc Vallverdú